EXPOSICIÓ TEMPORAL · L’AIGUA QUE CURA

L’AIGUA QUE CURA

Història de l’hospital de pobres de Santa Susanna

 

Del 16 de març al 30 de juny de 2019

 

El que avui és el Museu Thermalia, al llarg del segle XIV va ser el bressol de l’Hospital de Santa Susanna, també conegut com l’Hospital dels Pobres o l’antic hospital, expressió encara avui molt utilitzada per la gent referint-se al museu o a la zona de la plaça de la Font del Lleó on es troba aquest.

Per mostrar la història i l’evolució d’aquest hospital lligada a l’aigua termal, fins l’actual residència de la Fundació Santa Susanna situada al c/ Font i Boet i inaugurada l’11 d’agost de 1978, la Sala Sebastià Badia del Museu Thermalia acollirà des d’aquest divendres 15 de març i fins el 30 de juny, l’exposició «L’Aigua que cura».

La comissària de la mostra és Irene Llop i Jordana, doctora en Història medieval, paleografia i diplomàtica per la Universitat de Barcelona. Actualment és professora titular de la Universitat de Vic i combina la docència amb tasques de tècnica d’arxiu. De fet, l’any 2017 va treballar tres mesos a l’Arxiu Municipal de Caldes a través de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, organitzant el fons de l’Hospital de Santa Susanna. Amb aquella tasca, Irene Llop tenia un primer contacte amb el tema que ara s’ha convertit en l’exposició que comissaria: «L’aigua que cura», història de l’Hospital de pobres de Santa Susanna.

 

EXPOSICIÓ TEMPORAL ‘CALDERINS D’ARREU · De la memòria als objectes’

 

Exposició temporal al Museu Thermalia del 12 d’octubre de 2018 al 6 de gener de 2019.

Inaguració: divendres 12 d’octubre a les 12 h.

EXPOSICIÓ ‘CALDERINS D’ARREU • De la memòria als objectes’

En aquesta exposició volem estirar del fil de la memòria de calderins i calderines d’arreu del món que per raons diverses -polítiques, econòmiques, aventura o amor- varen arribar a Caldes, i aquí van bastir casa seva. En aquest viatge hem traçat dues rutes. Una, és la de la memòria narrativa. Laltra, és la de les biografies dels objectes que van viatjar amb ells.

Moltes de les persones que hem entrevistat portaren ales seves maletes objectes que encara ara guarden com un tresor. Les cartes que arribaven de la República Dominicana o de Siles, la samarreta de futbol del Peñarol, la verge de Quito, una petita i vella cullera, la capacha amb la que els homes de Baeza anaven a treballar al camp…